22 de Maig - Últim dia de classe...

Aquest bloc arriba al seu fi...

Fins a sempre! 

17 de Maig - Resum dels éssers vius.

A continuació posaré unes preguntes que ens han fet hui a classe.

a) Digues sí les afirmacions són veritables o falses i explica breument per què és aixi (tant les veritables com les falses).

1. Una planta necessita només aigua i sals minerals per viure, així que, encara que la deixen en un lloc sense aire, mentre la reguem, la planta viurà.

• Fals, perquè sense CO2 (Diòxid de carboni) no pot viure. És a dir, les plantes necessiten CO2 + HO2 + Sals Minerals (poques) = (llum) Hidrats de carboni + O2 + Proteïnes. 

2. A més d'alimentar-se, cal que els éssers vius realitzen la respiració per obtenir l'energia que necessiten per poder sobreviure.

• Veritable. L'alimentació i la respiració fan la nutrició.

3. Els organismes autòtrofs d'un ecosistema són fonamentals per a l'existència d'altres éssers vius en aquest ecosistema.

• Veritable. Si no hi ha autòtrofs, es trenca la cadena tròfica que vol dir que l'animal s'alimenta del precedent i ell mateix és aliment del següent. 

4. Hi ha una gran diversitat d'éssers vius molt diferents entre si per l'única raó que poden realitzar la funció de reproducció de maneres diferents. 

• Fals, és per l'adaptació al medi. 

b) Els dinosaures es van extingir fa 65 milions d'anys, però els paleontòlegs han deduït els seus hàbits de vida i alimentació. Podries fer tu el mateix a partir de les següents imatges d'aquesta espècie de dinosaure? Indica en quins trets morfològics et fixaries per donar suport a les teues respostes.  

- Tenien banyes per a poder defensar-se. 

Tenien banyes per a emparellar-se i per a furgar la terra.

- Eren herbívors perquè el musell té forma de bec però pareix que no tinga dents (davant, darrere sí que tenien), en aquest cas, menjarien plantes. És per això que té les dents axatades. 

- Les potes eren curtes perquè no havia de córrer per a mantenir-se viu. Potes gruixudes i grans.

- La cua servia per a espantar els insectes.

- La mandíbula que tenia era per a tirar les arrels de les plantes cap amunt. 

c) Planteja una activitat per a realitzar amb alumnes d'Educació Infantil (2n cicle) en la qual puguen aprendre que necessiten les plantes per viure.

Agafar dos pots de iogurt i ficar dins cotó i després llegums, en aquest cas, llentilles i després regar en un poc d'aigua. Es rega cada dia un pot i l'altre no, perquè ells puguen observar el que ocorre.

d) Posa 2 exemples de cadascun d'aquests animals:

Herbívors: Zebra, Cabra.

Carnívors: Lleó, Llop.

Omnívors: Porc, Gallina.

e) Confecciona un mapa conceptual dels éssers vius en el que planteges les diferents funcions vitals d'aquests i les seues diverses possibilitats dins de cadascuna d'elles.

15 Maig - Animals

A.12. Com es nodreixen els animals?

Els animals no es nodreixen només en els aliments, sinó que també per la respiració que és nutrició.

A.13. Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals?

Hi ha tres tipus d'alimentació en els animals, que són les següents:

• Herbívors: Mengen plantes. 
• Carnívors:(Insectívor) Mengen carn.
• Omnívors: Mengen les dues coses, tant carn com plantes. 

Per exemple, les balenes mengen plàncton pel qual es pot classificar en dos tipus, de tipus animal o vegetal, pel que serien omnívores. 

A.14. Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimentaris dels animals?

• Les dents afilades pels carnívors i les dents axatades pels herbívors. 

A.15. Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?

• Voltor: és carnívor i mengen en el bec, les potes...
• Cérvol: és herbívor i són àgils per a poder escapar dels depredadors i les banyes són per a poder emparellar-se...
• Ós formiguer: és insectívor (carnívor)
• Guepard: és carnívor, dents afilades per a esgarrar la carn, són àgils per a córrer i caçar, té molt fi el so per a estar alerta i poder caçar. 
• Pardal Puput comuna: Té el bec llarg per a poder agafar cucs dels arbres, pel que és  insectívor (carnívor).
• Llebre: La diferencia del conill, és que les potes davanteres són més llargues. Tenen molt fi tant l'oïda per si és atacat com l'olfacte per a olorar el depredador.
• Mussol: és carnívor i caça ratolins a la nit. Té molt desenvolupada la vista nocturna 
• Tap: és omnívor. No té vista, les mans les té molt desenvolupades per a poder excavar. 
• Llop: és carnívor. Té la vista, l'oïda i les dents molt desenvolupades. I les cames per a caçar.
• Ratpenat: és carnívor per les dents, té l'oïda desenvolupada. 
• Balena: és filtradora de plàncton, és omnívora. 
• Orca: Té instint d'assassina i és carnívora.
• Mosquit: és carnívor.
• Papallona: és herbívor.
• Aranyes: és carnívor o herbívor i també poden ser omnívores.

A.16. Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita per la supervivencia. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?

XARXA TRÒFICA 

A.17. Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?

Perquè la naturalesa no fa les coses fàcils pels animals, i han de menjar d'on siga i el que siga. És per això que si les coses es posen difícils, s'han d'adaptar al medi per a poder sobreviure.


A.C.5. A principis del segle XIX, en els boscos de bedoll d'Anglaterra vivia una espècie de papallona de color blanquinós que rarament presentava una coloració fosca. A mitjan segle XIX, coincidint amb les últimes etapes de la revolució industrial, van començar a observar cada vegada més exemplars de color fosc (d'aquesta mateixa espècie) als quals se'ls va cridar "carboneres", i a la fi del segle XIX el 95% de totes les papallones de bedoll eren de la varietat carbonera. Què raonament podries donar per explicar aquest canvi en la proporció d'individus amb diferent color en aquesta papallona?

Perquè en el segle XIX la revolució industrial i la pol·lució va enfosquir tot el que estava al seu voltant.

Aquest canvi es deu a la supervivència a on la papallona que més es va enfosquir, adaptant-se al medi, va ser la que va sobreviure i la blanca va començar a desaparéixer perquè tenien més depredadors que les negres.  

Hugo Pinchón

Hui és l'últim dia del seguiment de Hugo, ja me'l duc a casa i el cuidaré.

10 de Maig - Plantes

PLANTES: TIPUS, RELACIÓ I REPRODUCCIÓ

Com sabem que el pes de l'arbre prové (si més no, la gran majoria) del CO2 de l'aire?

Aquest és el procés de la Fotosíntesi:

• CO2 + H2O + sals (poca) -> H de carboni + O2 (s'evapora/es desprén) + proteïnes (poca)

• Utilitzant H2O amb àtoms d'oxigen "marcats". 

Ho podem saber per experiments com per exemple, una planta sense aire, no rep CO2 ni Hidrats de carboni i com l'oxigen s'evapora...

(LLUM + H2O + CO2 + sals minerals) = Hidrats de Carboni + O2 + proteïnes (poques) 

A.8. Com es reprodueixen les plantes? "POL·LINITZACIÓ"

Les reproduccions de les plantes poden ser Asexuals i Sexuals. En aquest cas sols ens centrarem en les plantes sexuals. 

• Les plantes sexuals (amb flor) es poden reproduir per les anteres, ja que dalt posen el pol·len els animals (insectes i aus, com el colibrí) i després el pol·len fa la seua funció fins a fecundar els òvuls que es converteix en un fruit. 

• Les plantes són hermafrodites, no és el més comú que es reproduïsquen sols, sinó que per l'aire, els insectes o els animals els arriba la pol·linització. 

• Per la dispersió de les llavors també es reprodueixen les plantes, arbres i és a través de l'aire, aigua i pels animals, ja siga a través dels seus excrements o agarrades en la seua pell. 

A.9. Per què creus que hi ha tants tipus diferents de flors? Quina estratègia creus que han desenvolupat per dispersar els seus grans de pol·len?

El pol·len d'una flor pot fecundar una altra flor per les potes d'insectes.

A.C.4. Què és un fruit? Podries identificar parts de la flor en un fruit (si és que hi hagués alguna)?

Quan l'òvul d'una flor és fecundat pel pol·len, va desenvolupant-se perdent els pètals i es converteix en un fruit.

Dels fruits s'obtenen les llavors que originen una nova planta. 

Exemple: Poma, tomaca...

"GERMINACIÓ D'UNA NOVA PLANTA"

A.10. Quines estratègies s'han desenvolupat en les següents plantes per dispersar les seues llavors?

Els agarrapunxes s'enganxen als pèls dels animals i a on cau, si la terra és fèrtil, es reprodueix. 

El coco està tan alt per a caure a l'aigua i poder desplaçar-se i poder reproduir-se.

Les maduixes tenen les llavors fora, com el kiwi, poma. Si té les llavors en la carn del fruit, serveix per a poder germinar-se ell propi.

Quan els fruits van en baines, allà on cauen, la putrefacció fa la germinació de les llavors. 

Aleshores... tots els fruits tenen llavors?

No, per exemple, el plàtan, pinya...

Hi ha plantes que són estèrils i provenen de mutacions, per això fan fruits sense llavors. 

Hugo Pinchón no ha canviat molt del dimarts a hui...

08 de Maig - Final de exposicions

Hugo continua molt bé, ara en fer-li els dos forats a la mitja, l'herba de dins comença a eixir bé...

Hui hem continuat les exposicions d'animals preferits...

- L'ovella: L'ovella Dolly, va ser el primer mamífer clonat. I la veritat que no ho recordava, hui la nostra companya ens ha fet memòria. 

- Dofí: Per a mi descobrir que els primers anys de vida s'alimenta de la llet de sa mare, m'ha paregut molt curiós.

- Bou: La domesticació dels bous ve de l'època dels romans... 

- Llúdria: Les orelles i el nas tenen una pell perquè els tape durant va per davall de l'aigua, que curiós!

- Beluga: Tenen oïda i molt desenvolupada. 

Després el professor ens ha posat aquests dos vídeos molt interessants:

He sigut l'última en exposar el meu animal, vos deixe la informació que he trobat!

He elegit el Lèmur com animal preferit però en realitat no puc dir que és el meu preferit perquè tots els animals m'agraden, llevat de les aranyes i les vespes...

Aquest animal és molt variat, hi ha, 113 especiés de Lemures però jo he triat el LÈMUR CATTA (Lèmur de cua anellada).

El Lèmur viu al sud i sud-oest de Madagascar (Àfrica), en l'interior de les muntanyes en les zones rocoses amb grans àrees de males herbes i matolls. Però aquesta espècie prefereix la selva. 

Les seues característiques són: Pelatge suau i llarg, de color gris i blanc, amb una cua de 13 o 14 anelles de color negre. Tenen el musell humit, la seua dentadura és curiosa perquè a la part de baix tenen les dents paregudes a una pinta per a poder pentinar-se i llevar-se les coses que tinguen al pèl. Tenen quatre dits amb ungles planes i un dit en forma de garra. Són prosimis i animals nocturns.

De cap a cos mesuren uns 50 cm de llarg i la cua uns 50 cm. El pes varia entre 3,5 a 8 kg.

És herbívor i menja fulles, fruites, flors, escorça i saba dels arbres. A vegades poden alimentar-se d'animals (menuts) invertebrats.

Alhora de la reproducció el mascle frega les seues monyeques sobre les branques dels arbres per a marcar el seu territori.

Són animals socials que viuen fins a 18 membres. Les femelles dominen socialment als mascles a base de mossos, espentes. Sols donen una volta a l'any a llum i els bessons en aquesta espècie no és una cosa estranya. Les cries mascles abandones el grup de 3 a 5 anys i les femelles no sempre hereten el rang de sa mare.

Se li'ls estima una durada d'entre 15 i 20 anys de vida.

I per últim, com a curiositats d'aquest particular animal són les següents:

• Prenen el sol en posició de loto i per a guanyar calor formen pilotes de lèmurs
• Si hi ha gent en ells i hi ha menjar, s'esperen que no estiga l'adult per a emportar-se el menjar.
• En un passat vivien en els humans i pesaven fins als 200 kg.
• En l'antiguitat, en la mitologia romana creien que els lèmurs eren fantasmes o espectres nocturns. De ahi el seu nom. 

03 de Maig - Experimentem

Els tres experiments que es presenten a continuació són per a poder ensenyar als xiquets i xiquetes d'educació infantil que les plantes són éssers vius i que realitzen les funcions vitals que tot ésser viu fa: Nutrició, relació i reproducció. 

EXPERIMENT 1: QUÈ PASSA SI UNA PLANTA CREIX SENSE LLUM?


Per fer aquest experiment es necessita:

• Dos recipients de iogurt.
• Cotó.
• Llegums, en aquest cas hem triat les llentilles. 
• Aigua. 

S'agafen dos pots buits de iogurt i es posa cotó dins en la base, després es posen unes 8/10 llegums i es rega amb l'aigua suficient per a humitejar el cotó i es deixa un pot a un lloc sense llum i l'altre a un lloc amb llum.  

Amb aquest experiment es vol observar com que la planta no rep els nutrients suficients, creix sense el color verd, que és la clorofil·la.

El dimarts i dijous de cada setmana que és quan tenim classe es regara el cotó de la planta.

Dia 5 (amb llum)

Dia 7 (sense llum)

Dia 7 (amb llum)

- EXPERIMENT 2: QUÈ NECESSITEN LES PLANTES PER A VIURE?

Com bé sabem les plantes necessiten per nodrir-se la Fotosíntesi de dia i a la nit respiren.

Per a fer la Fotosíntesi necessiten:

CO2+H2O+Sals minerals (poques) i mitjançant la llum -> Hidrats de Carboni + 02 + Proteïnes

Però si falta alguns elements dels anomenats, passa el que veure'm en les següents imatges.

Es necessita:

• 4 pots de iogurt
• Terra per a plantes
• Aigua
• 4 plantes de llegum

Després de fer els recipients és deixaran cada una d'elles a llocs diferents: una sense llum, altra sense oxigen, altra sense aigua i l'altra la regarem i la tindrem a un lloc a on tinga oxigen i llum.

Dia 1 (sense llum)

Dia 1 (sense oxigen)

Dia 1 (sense oxigen)

Dia 5 (normal)

Dia 5 (sense oxigen)

Dia 5 (sense aigua)

Dia 7 (sense llum)

Dia 7 (sense oxigen)

Dia 7 (sense oxigen) 

EXPERIMENT 3: QUAN ELS LLEGUMS ES PODREIXEN.

En aquest experiment es pot comprovar com afecta els llegums, la humitat i no tindre oxigen.

Es necessiten els següents materials:

• Cigrons, soja, llentilles, arròs i pèsols.
• Balleta
• Bossa per a congelar
• Grapadora i grapes
• Aigua

Primer s'agafa la bossa i dins es clava la balleta humida, després fem cinc camins amb les grapes i per últim es fica els llegums separats, una en cada camí.

Dia 5

Dia 7

Exposicions d'animals:

Tigre i Llop: Hi ha sis espècies de tigre i jo sols coneixia el d'Àsia i l'Africà. I el Llop és afectat per les mateixes malalties que els gossos. 

L'Hipopòtam: M'ha sorprés que un animal de les seues característiques puguen córrer fins a 60 km/h. 

Mireu a Hugo el pèl més bonic que té... 

Però també li ha crescut el cap i hagut de tallar-li dos trossos a la mitja per la part del cap perquè mireu que li estava passant... Se li estava quedant tota l'herba dins sense poder créixer. 

Espere que el pròxim dia que el regue estiga bé!