15 Maig - Animals

A.12. Com es nodreixen els animals?

Els animals no es nodreixen només en els aliments, sinó que també per la respiració que és nutrició.

A.13. Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals?

Hi ha tres tipus d'alimentació en els animals, que són les següents:

• Herbívors: Mengen plantes. 
• Carnívors:(Insectívor) Mengen carn.
• Omnívors: Mengen les dues coses, tant carn com plantes. 

Per exemple, les balenes mengen plàncton pel qual es pot classificar en dos tipus, de tipus animal o vegetal, pel que serien omnívores. 

A.14. Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimentaris dels animals?

• Les dents afilades pels carnívors i les dents axatades pels herbívors. 

A.15. Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?

• Voltor: és carnívor i mengen en el bec, les potes...
• Cérvol: és herbívor i són àgils per a poder escapar dels depredadors i les banyes són per a poder emparellar-se...
• Ós formiguer: és insectívor (carnívor)
• Guepard: és carnívor, dents afilades per a esgarrar la carn, són àgils per a córrer i caçar, té molt fi el so per a estar alerta i poder caçar. 
• Pardal Puput comuna: Té el bec llarg per a poder agafar cucs dels arbres, pel que és  insectívor (carnívor).
• Llebre: La diferencia del conill, és que les potes davanteres són més llargues. Tenen molt fi tant l'oïda per si és atacat com l'olfacte per a olorar el depredador.
• Mussol: és carnívor i caça ratolins a la nit. Té molt desenvolupada la vista nocturna 
• Tap: és omnívor. No té vista, les mans les té molt desenvolupades per a poder excavar. 
• Llop: és carnívor. Té la vista, l'oïda i les dents molt desenvolupades. I les cames per a caçar.
• Ratpenat: és carnívor per les dents, té l'oïda desenvolupada. 
• Balena: és filtradora de plàncton, és omnívora. 
• Orca: Té instint d'assassina i és carnívora.
• Mosquit: és carnívor.
• Papallona: és herbívor.
• Aranyes: és carnívor o herbívor i també poden ser omnívores.

A.16. Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita per la supervivencia. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?

XARXA TRÒFICA 

A.17. Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?

Perquè la naturalesa no fa les coses fàcils pels animals, i han de menjar d'on siga i el que siga. És per això que si les coses es posen difícils, s'han d'adaptar al medi per a poder sobreviure.


A.C.5. A principis del segle XIX, en els boscos de bedoll d'Anglaterra vivia una espècie de papallona de color blanquinós que rarament presentava una coloració fosca. A mitjan segle XIX, coincidint amb les últimes etapes de la revolució industrial, van començar a observar cada vegada més exemplars de color fosc (d'aquesta mateixa espècie) als quals se'ls va cridar "carboneres", i a la fi del segle XIX el 95% de totes les papallones de bedoll eren de la varietat carbonera. Què raonament podries donar per explicar aquest canvi en la proporció d'individus amb diferent color en aquesta papallona?

Perquè en el segle XIX la revolució industrial i la pol·lució va enfosquir tot el que estava al seu voltant.

Aquest canvi es deu a la supervivència a on la papallona que més es va enfosquir, adaptant-se al medi, va ser la que va sobreviure i la blanca va començar a desaparéixer perquè tenien més depredadors que les negres.  

Hugo Pinchón

Hui és l'últim dia del seguiment de Hugo, ja me'l duc a casa i el cuidaré.