20 de Març - Resum de la MATÈRIA

Hui vos deixe un resum que ens ha donat el professor de tot el que he anat aprenent a classe...

15 de Març - Pes i Densitat

Aquest vídeo és molt bo per a fer-te reflexionar sobre la vida i sobre com estàs aprofitant els dies,  les setmanes, mesos i anys que ens dóna la vida. 

El "TEMPS" eixa paraula tan insignificant que a la vegada és tan important per a cadascú. A tots ens ha passat i ens passara que només que ens diuen algun pla, alguna cosa que fer, el primer que ix per la nostra boca és "NO TINC TEMPS/NO PUC"... MENTIDA!!!

Tots tenim temps, el dia té 24 hores, la qüestió és organitzar-se bé el temps, cosa que molt pocs fem. No som conscients que el temps passa molt ràpidament i quan volem adonar-nos ja estem en la dècada dels 20... i ja no som uns xiquets i xiquetes, som adults que cada vegada tindrà menys temps i més responsabilitats. 

Ara estem estudiant, després que ens queda? Buscar una feina, formar una família, continuar treballant, veure com els fills (si en tens) creixen i arribar a ancians...

¿De veritat volem això? 

Jo tinc clar que no, jo intente aprofitar el temps que tinc estudiant el que he decidit estudiar, gaudir amb totes les meues amistats, la meua família perquè el dia de demà no vull tirar la vista arrere i veure que no he aprofitat cap moment de la meua vida. 

¿Què és el pes? ¿Com es mesura?

El pes és la força que qualsevol matèria exerceix sobre la Terra. En el Sistema Internacional (SI) és mesura en Newtons. 

P = m· g

A.8. ¿De què creus que depèn l'estirament d'un moll al penjar un pes?

La llei d'hooke: f= k·x

Originalment va ser formulada per casos d'estirament longitudinal, estableix que l'allargament unitari que experimenta un material elàstic és directament proporcional a la força aplicada sobre el mateix F. 

A.9. Un grup d'alumnes ha realitzat un experiment penjant diferents pesos en un moll i ha obtingut els següents resultats:

El pes s'esbrina enganxant els pesos al moll i amb una regla, fins on arribe la pesa indica el seu pes. 

Per a saber el pes es necessita la massa perquè el moll estire cap avall. 

A.11. Un tros d'un material es col·loca en la superfície de la Terra, de la Lluna i de Júpiter. Què podem dir del seu pes i de la "quantitat de matèria" que té en cada lloc?

A la superfície de la Lluna, un mateix objecte produiria un estirament, al mateix moll, menor que el que produiria en la superfície de la Terra i aquest, al seu torn, seria menor que el que es produiria en la superfície de Júpiter. L'estirament no es deu a una propietat intrínseca de l'objecte, ja que depèn del lloc on es trobe.

A aquesta propietat d'un cos que no varia amb independència del lloc on es trobe (a la superfície de la Terra o en l'espai intergalàctic) ni quan s'escalfa o es refreda (el volum sí varia) se li crida massa. Ens indica "la quantitat de matèria" que té un objecte. Es mesura en quilograms (kg).

Com hem dit anteriorment el pes és la força amb la qual "estira" un objecte (per exemple la Terra) a un altre objecte (per exemple, una persona) cap al seu centre i per tant es mesura en Newtons (N). El Newton és la unitat de força (no és una unitat de massa!). La força amb què un planeta atrau un quilogram de massa és una característica del planeta i del lloc on es trobe aquest cos i s'expressa en N / Kg ("gravetat").

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa. Es tracta d'una de les quatre forces fonamentals observades fins ara en la natura.

A.14. Es tenen dos objectes A i B de mides diferents i fets amb materials diferents. Com podríem determinar quin dels dos materials és més lleuger?

L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el volum (m/V) és útil per mesurar la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa" o "pesadesa" i que científicament es diu DENSITAT.

La densitat no depèn de la quantitat de matèria, només del material. És a dir que serà la mateixa per un clau que per a una biga, si el tipus de ferro és el mateix. Com és característica de cada matèria, ens serveix per a distingir uns materials d'altres.

Per exemple, si pesem un litre d'aigua la seua massa serà X, si pesem dos litres d'aigua la seua massa serà 2X, en fer la divisió de massa entre volum el resultat serà el mateix. 

Com sabem, els objectes menys densos que un líquid suren en ell i els més densos s'enfonsen (si estan totalment envoltats de líquid).

Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és  molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.

Per a explicar aquest concepte als xiquets i xiquetes, ho faríem amb una columna de densitat, com el vídeo que hi ha a continuació:

A.18. Fes una recapitulació amb el vist fins aquí sobre aquest tema, amb les idees més importants. 

13 de Març - Magnituds, volum i pes.

En el següent vídeo farem un resum fins que hem vist ara;

Aproximadament en l'any 3500 aC el comerç era una de les activitats més rellevants. Gràcies a eixa evolució, el poble egipci es va veure forçat a mesurar tots els productes destinats a la venta. Va sorgir un nou instrument que col·laborara en eixe aspecte. I eixos són els inicis de la història de la balança egípcia. 

Els romans també van crear el seu propi sistema de mesurament del pes. Prop de l'any 200 aC van aconseguir donar-li forma al que després es va conéixer com a romana de ganxo.

La societat adulta pot treballar amb aquesta balança perfectament, però als xiquets i xiquetes aquests conceptes els costa d'entendre, és per això que hem de buscar uns altres recursos per a poder introduir-los a la matèria. 

Com per exemple és poder utilitzar balances de joguet, que ells puguen manipular, experimentar i arribar a entendre el concepte del pes en aquest cas.  

La magnitud és tot allò que es pot mesurar. Com per exemple, la temperatura, fusió, bullició, la duresa (El diamant és l'element més dur que hi ha, no es pot ratllar en res que no siga ell mateix, hi ha 7 graus de duresa)...

No magnitud és tot allò que no es pot mesurar, com per exemple, la bellesa, el color, el sabor, la textura...

El Mercuri és l'element que major densitat té: 13,6 g/cm3

dHg= 13,6g/cm3
dH2O= 1g/cm3

Garrafa de 5L                                                                       MERCURI
1L = 1K                                                                   dHg = 13,6 · 5= 68Kg
5L = 5K

Segons es creu, Arquimedes va ser cridat pel Rei Herón de Siracusa, a on Arquimedes vivia en el segle III aC. El Rei li havia entregat a un plater una quantitat d'or perquè li fera una corona, una vegada estava acabada, deien que el plater hi havia substituït una part de l'or per una quantitat equivalent de plata, devaluant la corona i enganyant al Rei.

El Rei va encarregar a Arquimedes que descobrira si de veritat havia sigut enganyat. L'únic que no podia fer era trencar la corona i Arquimedes va pensar i pensar...

Es conta que mentre es banyava a una tina, es va donar compte del fet que podia ajudar-lo a resoldre l'enigma de la corona i va eixir de la tina nuet i corrent, cridant "Eureka. Eureka! (que significa "Lo encontré, Lo encontré!") 

El Principi d'Arquimedes afirma que tot cos submergit en un fluid experimenta un empente vertical i cap amunt igual al pes de fluid desallotjat. 

L'explicació del Principi consta de dues parts:

• L'estudi de les forces sobre una porció de fluid en equilibri amb la resta del fluid.
• La substitució de la dita porció de fluid per un cos sòlid de la mateixa forma i dimensions. 

El líquid exerceix força cap amunt

Quan se submergeix un cos en un líquid pareix que mesure menys. Ho podem notar quan ens submergim en una piscina i això és pel fet que tot cos submergit rep una força de baix cap amunt.

Quan en un got d'aigua se submergeix un objecte es pot observar que el nivell del líquid puja i s'escampa certa quantitat del líquid. Es pot dir que un cos que sura desplaça part de l'aigua.



Cossos submergits:
Sobre un cos submergit actuen dues forces; el seu pes, que és vertical i cap a baix i l'empente que és vertical però cap amunt.

Si es vol saber si un cos sura és necessari conéixer el seu pes original, que és igual al seu pes dividit pel seu volum.

Es poden produir tres casos:

1. Si el pes és major que l'empente (P > E), el cos s'enfonsa. El pes original del cos és major al del líquid.
2. Si el pes és igual que l'empente (P = E), el cos no s'afona ni emergeix. El pes original del cos és igual al del líquid.
3. Si el pes és menor que l'empente (P < E), el cos sura. El pes original del cos és menor al del líquid. 

Per exemple, els vaixells no s'enfonsen perquè el seu pes específic és menor al pes específic de l'aigua, pel que es produeix un empente major que manté el vaixell a flotació.

Açò ocorre a pesar que el ferro o acer amb què estan fets els vaixells, és de pes específic major al de l'aigua i s'enfonsa, però si es considera que totes les parts del vaixell inclou els compartiments buits, el pes específic general del vaixell disminueix i és menor al de l'aigua, el que fa es mantinga a flotació.




PES.

Que mesura més 1 kg de palla o un 1 kg de plom?

https://cuentos-cuanticos.com/2015/10/11/un-kilo-de-plomo-y-un-kilo-de-paja-en-orbita-laika/

S'ha de tindre en compte que el pes i massa no és el mateix. El pes és la força que exerceix un cos sobre un punt de suport i que depén de la gravetat i la massa és la quantitat de matèria que posseeix un cos. 

P= m·g

1 kg de palla ocupa prou més que 1 kg de plom i ací és on trobem la clau perquè segons el Principi d'Arquimedes "tot cos submergit en un fluid experimenta una espenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat".

Mesurem 1 kg de palla i 1 kg de plom en la Terra i estem rodejats d'aire que és un fluid i la palla en ocupar més desallotja més aire perquè segons el Principi d'Arquimedes experimenta una espenta cap amunt major que el de plom.

Conclusió: Un quilo de massa de palla mesura menys que un quilo de massa de plom perquè determinen el pes aparent quan fem les mesures. 

ASTRONAUTA: 

L'exemple de l'astronauta el podem utilitzar por a poder explicar la força. Imagina que algú estira l'astronauta des del centre de la Terra i des del centre de la Lluna. A la Terra s'ha de fer més força, perquè la gravetat és major.

Sabem que la força de la gravetat és la força responsable del fet que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra, és per això que quan es bota tornes a caure al punt que estaves.




A Júpiter seria impossible fer un bot, mentre que a Mercuri es podria anar botant sense cap esforç. 

A.7. El volum d'un objecte és sempre el mateix o pot variar? Proposa exemples que aclareixen la qüestió.

Pot variar pel lloc que ocupa. Varia perquè té un altre material dins, com és l'aire.

Pot canviar el seu volum o bé per un canvi de la temperatura o per un canvi de la pressió al que està sotmés eixe objecte. 

Per exemple;

• Un foli en la seua forma original i un foli arrugat.
• Juntes de dilatació de les carreteres.
• Portes de fusta.

06 de Març - Mesurem volums

CIÈNCIA I GÈNERE;

D'ací a dos dies es El Dia de la Dona, i el professor ens ha posat aquest vídeo perquè reflexionem sobre la situació que hem viscut les dones al llarg dels segles...

Quantes científiques coneixes? Podries anomenar a les que coneixes?

Jo sols vaig pensar en Marie Curie.

Les dones han realitzat diversos avanços científics enfrontant-se a les barreres que la societat masclista els posava i perquè els seus treballs foren acceptats. 

Trist però cert... I perquè ocorre això? Pot ser, critica, sexisme, rebuig, androcentrisme...

El que sí que sabem és que la dona ja no es deixa ultratjar i cada vegada són més emprenedores.

MATÈRIA:

Després de veure exemples, vídeos i estudiar la massa, pes i el volum... Hui en el vídeo que podeu veure a continuació ens explica com mesurar el volum. 

Agafem dos provetes,  plenem les dos d'aigua fins a 220ml. Si saps que l'aigua que té dins de la proveta es de 220ml i quan es posa dins la pedra pesa 270ml, es fa una resta per a saber el volum de la pedra;

270ml-220ml= 50ml és el resultat del volum de la pedra.

Què és el volum? Com es mesura?

El volum és la quantitat d'espai que ocupa un cos i en el Sistema Internacional (SI) es mesura en m3.

A.4. Fes estimacions comparatives, ordenant de menor a major el volum contingut en els recipients que es troben a l'aula.

Fem comparatives omplint cada recipient i omplint altre per a veure si és més menut o més gran. 

A.5. Defineix una unitat de volum i alguns dels seus múltiples o divisors més importants. 

Per a mesurar la capacitat s'utilitza el litre. Existeixen unitats separades per amb dues, sin embargue estàn relaciones per l'equivalencia entre el litre i el decimetre cúbic. 

1 dm3 = 1 litro = 0,001 m3 = 1000 cm3.

1cm3

1dm3

1m3

1L = 1dm3 = 100 cm3

1000L = 1 m3

En el volum d'altres figures geomètriques es mesura el radi (r) i l'altura (h).

En aquest quadre es pot observar com es faria. 

A.6. Averigua, pel mètode que consideres, el volum de:

• Classe: El sòl de la classe està fet de manises quadrades, hem mesurat una manisa i l'hem multiplicat per la quantitat de manises des d'un costat a l'altre de l'aula i des de davant al darrere, per últim, hem mesurat des del sòl fins al sostre: (0,4m x 28 manises) x (0,4cm x 20 manises) x 2,83m = 253568m3 = 253568l
• Bric de llet: Ample x Llarg x Alt= 9,5cm x 6,4cm x 16,5cm= 1003,2cm3 = 1,3dm3 = 1,3l
• Cub d'escuma: 14,5cm x 14,5cm x 14,5cm = 3048,625cm3 = 3,05l
• Cub de suro: 16,5cm x 17cm x 15cm= 4207,5cm3 = 4,2l
• Els recipients 1,2,3,4,5 i 6:
• 1: 3ml
• 2: 23,5 x π x 1,52 = 166ml 
• 3: els gots de tub solen ser de 220ml.
• 4: 300ml (s'ha comprovat omplint-lo fins a dalt i tirant-ho al recipient 6, que té les mesures amb ml.
• 5: 14,5 x π x 5,52 = 1,4l
• 6: 18 x π x 6,52 =2,4l
• (Qualsevol altre objecte que estiga a la classe) Cub Rubik: 9x9x9= 729cm3

01 de Març - Experimentem

OBSERVA

EXPLORA

SENT

EXPERIMENTA

RAONA

COMPRÈN

IMAGINA

CREA

COMPARTEIX

Aquestes paraules ixen al vídeo... És de veres que tots els humans ho fem? Som conscients de tot el que ens envolta?

Per exemple, jo visc a la Comunitat Valenciana i sols puc dir-vos que és la millor terreta del món, que ho tenim tot a mà i fins uns anys arrere no era conscient de tot el que tenia a l'abast... Muntanya i mar al costat de casa, sol quasi cada dia de l'any!

I ara parem-nos a pensar... a l'escola ens donen l'oportunitat d'observar, explorar, sentir, experimentar, raonar, comprendre, imaginar, crear i compartir?

L'educació evoluciona i cada vegada els xiquets i xiquetes són més curiosos i els donen l'oportunitat a les aules. 

Heu de mirar aquesta imatge un minut i després apuntar tots els objectes que recordeu...

Heu endevinat les 20?

Jo he endevinat 16... Està bé, no?

Aquest tipus d'activitat consisteix a recordar uns objectes que sigut observats durant una estona. I com a objectiu té fomentar la memòria visual.

Podeu observar que tots els objectes que hi ha a la imatge són totalment diferents però continuant a la matèria, que cregueu que tenen en comú? 

• Tots els objectes tenen massa i volum. 

MATÈRIA:

• La matèria és tot allò que té massa i volum i ocupa un lloc a l'espai.
• La massa és la quantitat de matèria que té un cos. Per indicar la massa, s'utilitza el kg.

• Massa no és igual a PES;
• El pes és la força que qualsevol matèria exerceix sobre la Terra. I és mesura en Newtons. 

• La densitat és la relació entre massa i volum. No depén de la matèria, és característica d'ella.

• El volum és la quantitat d'espai que ocupa un cos i en el Sistema Internacional (SI) és mesura en m3, es pot gastar altres com el litre.
• El volum es pot variar, variant la temperatura i/o la pressió. 

• Es pot classificar atenent diversos criteris com: Color, tamany, material del qual està fet, forma, utilitat o ús.

Els estats de la matèria són 5:

• SÒLID: Es caracteritza perquè oposa resistència a canvis de forma i de volum. Les seues partícules es troben juntes i correctament ordenades. Les molècules d'un sòlid tenen una gran cohesió i adopten formes ben definides. 

• PLASMA: És un estat fluid similar a l'estat gasós però que en el que determinada proporció de les seues partícules, estan carregades elèctricament i no posseeixen equilibre electromagnètic, per això són bons conductors elèctrics i les seues partícules responen fortament a les interaccions electromagnètiques de llarg abast. 

• LÍQUID: És un estat d'agregació de la matèria en forma de fluid altament incomprensible, el seu volum és quasi constant en un rang gran de pressió. És l'únic estat amb un volum definit, però no amb forma fixa. Està format per menudes partícules vibrants de la matèria, com els àtoms i les molècules unides per enllaços intermoleculars.

• CONDENSAT DE BOSE-EINSTEIN: Aquest estat és dona en certs materials a temperatures properes al zero absolut. La propietat que el caracteritza és que una quantitat macroscòpica de les partícules del material passen al nivell de mínim energia, denominat estat fonamental. És una propietat quàntica que no té anàleg clàssic. 

• GAS: Baix certes condicions de temperatura i pressió, les seues molècules interaccionen sols dèbilment entre si, sense formar enllaços moleculars, adoptant la forma i el volum del recipient que els conté i tendeixen a separar-se, tot és possible per la seua alta concentració d'energia cinètica. Experimenten grans canvis de densitat amb la seua pressió i la temperatura. 

• Ni es crea ni es destrueix --> Llei de conservació de la Massa.
• Llei de conservació de la Massa, Llei de conservació de la Matèria o Llei de Lomonósov-Lavoisier és una llei fonamental de les ciències naturals. És un sistema aïllat, durant tota reacció química ordinària, la massa total en el sistema permanent constant, és a dir, la massa consumida dels reactius és igual a la massa dels productes obtinguts. 

Sólids i líquids vs. gasos

Està tot format del mateix? Per què són llavors tan diferents els materials entre sí? Quines són les semblances? I les diferències? 

Totes aquestes preguntes es poden respondre en aquest experiment; 

Nosaltres també hem volgut fer-ho a classe i aquest és el resultat...

 

Materials: una botella d'aigua buida amb la boca estreta i menuda, un globus, embut, dues cullerades de bicarbonat, uns 20cl de vinagre i una bàscula.

Procediment:

A la botella es posa el vinagre i al globus amb l'embut el bicarbonat, es posa el globus a la boca de la botella, però de forma que el bicarbonat i el vinagre no arriben a mesclar-se, seguidament comprovem la seua massa amb la bàscula. Després posem el globus recte perquè es mesclen les dues substàncies i subjectem el millor possible el globus.

Finalment es mesura la botella, i es pot comprovar que la massa ha disminuït molt poc, ja que alguns gasos s'han escapat però es pot observar que la massa és quasi la mateixa tot i el canvi d'estat.