Aproximadament en l'any 3500 aC el comerç era una de les activitats més rellevants. Gràcies a eixa evolució, el poble egipci es va veure forçat a mesurar tots els productes destinats a la venta. Va sorgir un nou instrument que col·laborara en eixe aspecte. I eixos són els inicis de la història de la balança egípcia.
Els romans també van crear el seu propi sistema de mesurament del pes. Prop de l'any 200 aC van aconseguir donar-li forma al que després es va conéixer com a romana de ganxo.
La societat adulta pot treballar amb aquesta balança perfectament, però als xiquets i xiquetes aquests conceptes els costa d'entendre, és per això que hem de buscar uns altres recursos per a poder introduir-los a la matèria.
Com per exemple és poder utilitzar balances de joguet, que ells puguen manipular, experimentar i arribar a entendre el concepte del pes en aquest cas.
No magnitud és tot allò que no es pot mesurar, com per exemple, la bellesa, el color, el sabor, la textura...
El Mercuri és l'element que major densitat té: 13,6 g/cm3
dHg= 13,6g/cm3
dH2O= 1g/cm3
Garrafa de 5L MERCURI
1L = 1K dHg = 13,6 · 5= 68Kg
5L = 5K
Segons es creu, Arquimedes va ser cridat pel Rei Herón de Siracusa, a on Arquimedes vivia en el segle III aC. El Rei li havia entregat a un plater una quantitat d'or perquè li fera una corona, una vegada estava acabada, deien que el plater hi havia substituït una part de l'or per una quantitat equivalent de plata, devaluant la corona i enganyant al Rei.
El Rei va encarregar a Arquimedes que descobrira si de veritat havia sigut enganyat. L'únic que no podia fer era trencar la corona i Arquimedes va pensar i pensar...
Es conta que mentre es banyava a una tina, es va donar compte del fet que podia ajudar-lo a resoldre l'enigma de la corona i va eixir de la tina nuet i corrent, cridant "Eureka. Eureka! (que significa "Lo encontré, Lo encontré!")
L'explicació del Principi consta de dues parts:
- L'estudi de les forces sobre una porció de fluid en equilibri amb la resta del fluid.
- La substitució de la dita porció de fluid per un cos sòlid de la mateixa forma i dimensions.
 |
| El líquid exerceix força cap amunt |
Quan se submergeix un cos en un líquid pareix que mesure menys. Ho podem notar quan ens submergim en una piscina i això és pel fet que tot cos submergit rep una força de baix cap amunt.
Quan en un got d'aigua se submergeix un objecte es pot observar que el nivell del líquid puja i s'escampa certa quantitat del líquid. Es pot dir que un cos que sura desplaça part de l'aigua.
Cossos submergits:
Sobre un cos submergit actuen dues forces; el seu pes, que és vertical i cap a baix i l'empente que és vertical però cap amunt.
Si es vol saber si un cos sura és necessari conéixer el seu pes original, que és igual al seu pes dividit pel seu volum.
Es poden produir tres casos:
- Si el pes és major que l'empente (P > E), el cos s'enfonsa. El pes original del cos és major al del líquid.
- Si el pes és igual que l'empente (P = E), el cos no s'afona ni emergeix. El pes original del cos és igual al del líquid.
- Si el pes és menor que l'empente (P < E), el cos sura. El pes original del cos és menor al del líquid.
Per exemple, els vaixells no s'enfonsen perquè el seu pes específic és menor al pes específic de l'aigua, pel que es produeix un empente major que manté el vaixell a flotació.Açò ocorre a pesar que el ferro o acer amb què estan fets els vaixells, és de pes específic major al de l'aigua i s'enfonsa, però si es considera que totes les parts del vaixell inclou els compartiments buits, el pes específic general del vaixell disminueix i és menor al de l'aigua, el que fa es mantinga a flotació.
PES.
Que mesura més 1 kg de palla o un 1 kg de plom?
https://cuentos-cuanticos.com/2015/10/11/un-kilo-de-plomo-y-un-kilo-de-paja-en-orbita-laika/
S'ha de tindre en compte que el pes i massa no és el mateix. El pes és la força que exerceix un cos sobre un punt de suport i que depén de la gravetat i la massa és la quantitat de matèria que posseeix un cos.
P= m·g
1 kg de palla ocupa prou més que 1 kg de plom i ací és on trobem la clau perquè segons el Principi d'Arquimedes "tot cos submergit en un fluid experimenta una espenta vertical cap amunt igual al pes del fluid desallotjat".
Mesurem 1 kg de palla i 1 kg de plom en la Terra i estem rodejats d'aire que és un fluid i la palla en ocupar més desallotja més aire perquè segons el Principi d'Arquimedes experimenta una espenta cap amunt major que el de plom.
Conclusió: Un quilo de massa de palla mesura menys que un quilo de massa de plom perquè determinen el pes aparent quan fem les mesures.
ASTRONAUTA:
L'exemple de l'astronauta el podem utilitzar por a poder explicar la força. Imagina que algú estira l'astronauta des del centre de la Terra i des del centre de la Lluna. A la Terra s'ha de fer més força, perquè la gravetat és major.
Sabem que la força de la gravetat és la força responsable del fet que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra, és per això que quan es bota tornes a caure al punt que estaves.
A Júpiter seria impossible fer un bot, mentre que a Mercuri es podria anar botant sense cap esforç.
A.7. El volum d'un objecte és sempre el mateix o pot variar? Proposa exemples que aclareixen la qüestió.
Pot variar pel lloc que ocupa. Varia perquè té un altre material dins, com és l'aire.
Pot canviar el seu volum o bé per un canvi de la temperatura o per un canvi de la pressió al que està sotmés eixe objecte.
Pot canviar el seu volum o bé per un canvi de la temperatura o per un canvi de la pressió al que està sotmés eixe objecte.
Per exemple;
- Un foli en la seua forma original i un foli arrugat.
- Juntes de dilatació de les carreteres.
- Portes de fusta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada